«Només és important el cos, no el cervell», afirma una estudiant de secundària en aquest documental, que qüestiona la visió tan limitada i estigmatitzada que els mitjans de comunicació ofereixen de les dones, i també la poca participació que tenen en els llocs de poder. Recomanat per a 3er, 4art d'ESO i batxillerat, l'activitat fomenta la capacitat crítica de l'alumnat sobre la desigualtat de gènere.
06/03/2018
Documental que descriu minuciosament l'escassa participació de les dones en els llocs de poder i qüestiona "la limitada i estigmatitzada visió que els mitjans ofereixen d'elles". Revela que ho fa la publicitat, ho repeteix el cinema, els programes de televisió i els videojocs. Fins i tot el periodisme informatiu "més seriós". "Quan la societat integra aquest concepte, la veu de les dones deixa d'importar, a més de dificultar el seu accés a la política, des d'on podrien contribuir a canviar aquesta posició de desigualtat". Destacats educadors, intel·lectuals, periodistes, actrius com Jane Fonda o Geena Davis i fins a la pròpia Condoleezza Rice, aborden aquesta problemàtica a Miss Aparador i advoquen per un canvi radical, on els homes no es sentin amenaçats per l'accés de la dona als àmbits tradicionalment masculins i elles creguin en si mateixes, en la seva potencialitat per traspassar els rols que la societat els ha imposat amb massa freqüència. "La forma més comuna que la gent et lliuri el seu poder és que cregui que no el té". Així comença Miss aparador.
