facebook twitter

Directora i presentadora del programa d'informatius per a nens i nenes InfoK, Laia Servera celebra la popularitat del programa i defensa fer "partíceps" els infants dels debats públics. Entrevista de Pau Rodríguez al Diari de l'Educació

09/10/2017

El dia que Catalunya va patir el seu pitjor atemptat terrorista en dècades bona part de l’equip de l’InfoK estava de vacances. Els que es van poder reincorporar a la feina van decidir preparar un programa especial per explicar els fets. “Molta gent l’esperava”, explica Laia Servera, directora i presentadora d’aquest programa informatiu per a nens i nenes de la televisió pública catalana, l’únic a tot Espanya.


Sota la màxima de que “qualsevol tema pot ser explicat, però no ensenyat” als infants, l’InfoK va emetre el diumenge 27 d’agost Junts contra la por, un programa que en les enquestes internes de TV3 va rebre una valoració de 9,1 sobre 10. Però aquest és només el darrer èxit d’una trajectòria consolidada de 16 anys d’InfoK, que aquest any ha culminat amb el premi Zapping com a millor programa informatiu i una renovada popularitat gràcies a les plataformes digitals.


La conversa que segueix va tenir lloc enmig d’un setembre ja prou complicat per a la comunitat educativa i amb moltes preguntes difícils de respondre als infants. El dia 1 d’octubre se n’han afegit unes quantes més. I l’InfoK ha continuat mirant de respondre-les. És per això que, al final de l’entrevista, incorporem un afegitó amb les preguntes que Servera ha contestat per telèfon sobre el seu programa del dia 2 d’octubre.


Per què vau decidir que calia fer un especial sobre els atemptats?


Hi havia només tres persones de l’InfoK treballant aquells dies, i estaven a Informatius de TV3, que és el que fem a l’estiu [el programa s’atura amb les vacances escolars i es reprèn amb l’inici de curs]. Vam proposar fer l’especial perquè com a servei públic que som en teníem la necessitat, i perquè també percebíem una demanda a través de les xarxes socials. En un moment així, l’InfoK no pot fallar, així que els que van poder es van incorporar a la feina. Va ser molt positiu, amb molts espectadors, també perquè es va emetre per TV3 i no pel Super3, com seria habitual. Hem rebut molts comentaris de que ha estat útil. Aquesta era la nostra intenció.


El dels atemptats és l’últim exemple de que l’InfoK s’ha convertit també en una eina dels adults per abordar qüestions delicades amb els nens.


Sempre ens passa. Hi ha escoles que tenen una ‘assignatura InfoK’, o que abans de començar classes fan una estona de lectura i una mica d’InfoK. Cadascú té la seva manera. A moltes aules d’acollida fan servir el programa per ensenyar català. Per nosaltres això és un orgull enorme, és clar.


Quan feu el programa hi penseu, en que pot ser un recurs així?


Sí, pensem primer en que interessi als nens, i després en que pugui ser útil en aquest sentit. La prioritat absoluta és que sigui útil als infants, però si podem afegir elements perquè els pares i mares o els professors puguin reprendre el tema, millor. Ara bé, l’objectiu principal són els nens i nenes. Per exemple, l’especial sobre els atemptats podria haver anat en un horari de més audiència, però vam decidir que s’emeté sa les 20.30 h. Si els pares el volen mirar, genial, però és als nens als quals va dirigit. A vegades ens proposen polítics o experts per aparèixer al programa, però si no sap parlar per als infants no té cabuda; abans parlarem amb els mateixos nens i nenes i serà més interessant.


Això fa que no només feu un informatiu d’actualitat, sinó que us centreu en el context i en les eines per gestionar la informació? Penso en l’especial sobre terrorisme, que parlava de gestionar les pors.


El context l’aportem sempre. La diferència entre un nen i un adult és que aquest últim té més experiència i, per tant, context. Si no has sentit a parlar mai d’Israel no entendràs res si hi ha hagut un atemptat allà. Si no saps què és una mòmia, no entendràs la trascendència de descobrir-ne una. L’actualitat, per a l’InfoK, és l’excusa per explicar el context, a diferència dels informatius per a adults.


Aquesta pregunta ja te l’han fet aquests dies: es pot explicar tot?


Sí. Qualsevol tema pot ser explicat, però no ensenyat. Ho hem dit molts cops: no totes les imatges es poden gestionar perquè són traumàtiques, sobretot per als nens. Però amb un bon tractament de la informació i de les imatges, i amb un bon plantejament pedagògic darrere, es pot i s’ha d’explicar tot. Sobretot si els infants ja han entrat en contacte abans amb el tema a través d’altres mitjans, com pot passar amb atemptats, accidents, guerres… Em refereixo a allò que ens agradaria poder-los estalviar però que ja n’han sentit a parlar als pares, a internet, a la tele… Fa més por una cosa que saps que és greu però que no entens i ningú t’explica, que si algú t’ho explica. Una cosa que ens pregunten molt és què interessa en general als nens, però és una pregunta molt paternalista. Doncs depèn, igual que amb els adults. N’hi ha que els agrada la història, altres els dinosaures, i altres el medi ambient. El que fem nosaltres és donar pautes perquè el nen que està interessat es formuli més preguntes, i el que no havia entrat mai en contacte amb el tema tingui capacitat per apassionar-s’hi.


Així i tot, per audiències i per comentaris dels propis nens i nenes sí que deveu saber quins temes desperten més interès, no?


Els que més interès desperten són els que els adults, per defecte en el seu dia a dia, els amaguen. El que més els preocupa, i ho sabem pels mails que ens arriben, és per exemple el problema dels refugiats. Els indigna i els preocupa moltíssim.


Per què?


Perquè no ho poden entendre! Els costa entendre com pot ser que els adults provoquem l’allau de refugiats i després no els sabem ajudar. Els costa entendre la maldat. A més, per ells és la solució és simple i desconeixen els impediments burocràtics. A això se li afegeix l’empatia amb els qui són com ells, i amb el fet que sigui un tema bastant tabú. Fins que no apareix a l’InfoK molts adults no ho comparteixen amb ells, i ho saben. Quan a un nen el fas partícep d’un tema per al qual habitualment no se’l té en compte, això el fa sentir orgullós i no vol decebre. Estan més atents perquè els grans han confiat en ells i n’esperen una resposta.



Laia Servera, directora i presentadora dels informatius per a infants InfoK / Sandra Lázaro



Una de les claus de l’InfoK és que no és només un informatiu fet per a nens i nenes, sinó també fet amb nens i nenes?


Absolutament. Els fem sempre partíceps i donen la seva opinió. Això és molt poc habitual en l’actualitat, fins i tot la que té a veure amb ells. Recordo el debat sobre els uniformes a l’escola: tertúlies amb pares, experts, psicòlegs… Però ningú preguntava als infants. És una falta de respecte. No cal que tinguin l’última paraula, però se’ls ha de preguntar, perquè són els principals afectats i perquè tenen un coneixement que nosaltres no tenim: el de ser nens. A part d’entendre el que els expliquem els hem de convidar a ser-ne partíceps, si no els interpel·lem no els interessarà.


Més enllà de tenir-los com a audiència, compteu amb altres canals per relacionar-vos amb els nens i nenes?


Cada setmana visitem una escola o els seus alumnes venen aquí. Durant la trobada els expliquem què és un informatiu, quines diferències té respecte un anunci, quins són els punts forts i febles dels mitjans de comunicació… És una xerrada pedagògica que acabem amb intercanvi d’informació. Ens és molt útil perquè llavors els preguntem què els agrada, què llegeixen, què està de moda…Però també què no entenen de l’InfoK o què en destaquen. Així vam descobrir que una secció que té un èxit escandalós és la meteo [riu].


Al programa hi teniu especialistes pedagogs que us ajudin a elaborar la informació?


Una de les redactores és pedagoga, sí. Al principi necessitàvem molta més ajuda d’experts, però arriba un moment en què t’has enfrontat tants cops amb les mateixes notícies que ja tens un rodatge. En casos excepcionals, però, com el dia dels atemptats, tornem a fer-los servir. Va ser un cas tan bèstia i difícil de pair que ens vam limitar, de fet, a fer de transmissors entre els infants i els experts.


Ho preguntava per saber si seguiu criteris pedagògics a l’hora de tractar les imatges, el vocabulari…


Hem après que les imatges que no es poden ensenyar no són només les que contenen morts o ferits, també un nen amb una arma a les mans pot ser violenta. O una família plorant per una pèrdua. Coses que els adults, potser perquè hem desenvolupat una pell més gruixuda, pensem que podem gestionar. Pel que fa al llenguatge, hem après a no evitar l’ús de paraules complexes, però les hem de descriure. Un cop en un vídeo va aparèixer la paraula ambaixada, i l’endemà en un reportatge un nen ens preguntava que no havia entès allò “d’uns que baixaven…”. Ens vam plantejar esquivar les paraules complicades, però llavors els nens mai les incorporarien al seu vocabulari. Així que vam optar per fer-les servir, sempre que no s’acumulin en una sola frase, i acompanyar-les d’una definció.


Et fa la sensació que l’InfoK està vivint una onada de popularitat? Més enllà dels premis, a les xarxes socials es percep així. Us arriba?


Sí, és una barreja de coses. Per una banda, és cert que el programa s’ha consolidat amb el temps: portem anys de bona trajectòria. Els premis van vinculats a això. Però un element que ens ha donat una gran empenta són les xarxes i el fet de poder veure el programa en plataforma digital. Això fa que arribem a altres nivells de públic: professors, psicòlegs, aules d’acollida, casals… Gent que abans no ens veia i ara sí, que utilitzen els nostres continguts com a recurs. Famílies que ho veuen conjuntament amb els seus fills. Això ens encanta!



Laia Servera, directora i presentadora dels informatius per a infants InfoK / Sandra Lázaro



Moltes famílies diuen que quan acaben de veure el programa amb els fills després no paren de fer-los preguntes.


Tu saps què significa això per nosaltres? És un orgull immens! Qui millor que els pares per respondre aquestes preguntes, per xerrar plegats. Fa poc vam fer un especial sobre la regla i, la setmana següent, una professora ens deia que al pati els nens i les nenes estaven parlant junts del tema. Haver promogut això, per nosaltres, és or.


Aquest és un tema per a nens potser més grans. L’InfoK és un programa dirigit a una franja d’infants entre 8 i 12 anys. Us heu plantejat mai arribar als adolescents?


És una batalla perduda… No hauria de ser complicat, però els mitjans de comunicació no hem trobat la fórmula. Sí que ho han fet els youtubers, per exemple, o Instagram. El que és evident és que l’InfoK, tal com està plantejat, no és per adolescents. Arribar a nens i adolescents a la vegada és inviable, perquè són molt diferents. Hauria d’haver-hi un producte pensat per a ells, que potser l’hauran de fer ells mateixos.


I per als més petits de 8 anys?


Ens miren nens molt petitons… L’InfoK és com el Petit Príncep: amb cinc anys interpretes una cosa, amb 12 una altra, i amb 35 una de diferent. Un nen de cinc anys que ens mira veurà que neix un elefant a tal lloc, potser poca cosa més. Pot començar a mirar-nos i entendre fins on arribi, però el que és segur és que cap contingut serà ofensiu per ells perquè els programes ens els mirem amb ulls de nen de 3 anys. És com quan jo de petita mirava La bruja avería, que no entenia res però m’ho passava bé igualment! És cert que la prioritat número u és que els nens entenguin el contingut, perquè aquesta és la base del coneixement, juntament amb el fet que t’apassioni. Una mica de cap i una mica de cor, per entendre’ns. Però si en algun cas hi ha menys cap i més cor, doncs tampoc passa res…


L’InfoK es va estrenar el 2001, inspirat en models com el NewsRound de la BBC, de llarga trajectòria. Seguiu tenint els mateixos referents a dia d’avui?


Els qui el van posar en marxa es van basar en el Newsround, uns informatius infantils de la BBC amb un recorregut de més de 40 anys, i també en el Jeugdjournaal, de la NOS holandesa. Després de tants anys, allà ja ningú posa en dubte l’existència d’aquests informatius, mentre que aquí encara ens segueix resultant una mica sorprenent.


Us coneixeu, entre vosaltres?


Ens els mirem molt, els altres informatius. Jo ho faig cada matí quan preparo els temes del programa. Amb el de la BBC hi coincidim bastant, tot i que ells són molt monàrquics i prioritzen molt el futbol. Ells també ens miren, bebem mutuament els uns dels altres. De fet, ens coneixem, però ara fa temps que no ens veiem. El seu programa m’agrada molt perquè és molt innovador, i parlen d’una forma més directa i desacomplexada amb els nens. Suposo que es l’experiència…


Fa falta molta mà esquerra per fer informació amb infants?


Sí i no. No els pots fer preguntes com als adults, amb qui sovint et pots permetre ometre coses que es donen per fetes. Els nens i nenes tenen tendència a respondre a l’inici amb respostes curtes, però un cop portes una estona amb ells et regalen comentaris que no et farà mai cap adult, més desacomplexats. Els adults tenim una motxilla de disgustos, vergonyes, males experiències, que fan que ens reprimim a l’hora d’expressar segons quines opinions. Els nens no, i això és molt gratificant. Ara bé, necessiten un espai i un temps per a fer-ho, no podem col·locar-los el micròfon a la boca i demanar que parlin. Necessiten confiança, conversa, estona… I quan aconsegueixes això, la conversa pot ser més rica que amb un adult.


Hi ha hagut algun tema que us hagi costat especialment d’abordar?


Sí, te’n diria dos. En primer lloc, el dels abusos sexuals.


Quan es va conèixer el cas del professor dels Maristes?


Sí, tot i que ho vam fer al cap d’un temps, perquè si un avantatge tenim a l’InfoK és que si no sabem com publicar una informació, no ho fem. No tenim cap pressa. La visió de l’actualitat dels infants és relativa, hi ha temes que al cap d’un mes per ells segueixen sent d’actualitat. Dit això, pensàvem que el dels abusos ens costaria molt, vam parlar amb molts experts, i a l’hora de la veritat els nens i nenes ens van donar una lliçó perquè parlaven amb una gran facilitat del tema. Pensàvem que el sexe seria un tabú per ells, però l’enfocament ens va ajudar. El nostre missatge era: “Quan et diguin un secret, si et fa patir, sàpigues que l’has d’explicar”. I va ser fàcil d’entendre per a qualsevol nen, en realitat.


I el segon tema?


Aquest va ser difícil fins al punt que no el vam arribar a explicar perquè no vaig saber com fer-ho. L’accident de Germanwings el vam explicar sense imatges, amb un gràfic, i com que eren dies abans de Setmana Santa el nostre objectiu va consistir en tranquilitzar els nens que havien d’agafar avions. Així que vam dedicar 30 segons a la notícia i dos minuts a explicar amb un pilot els detalls de seguretat dels avions. Al cap d’uns dies, però, es va saber que no havia estat un accident, sinó que una persona intencionadament havia fet estavellar l’avió. Com expliques, això? Parles de la depressió o de la salut mental? No, perquè tampoc vols estigmatitzar… Doncs bé, van passar els dies i al final vam optar per deixar-ho. És l’única vegada que per cobardia o per incapacitat no hem sabut explicar un tema.


Això és perquè amb el temps heu descobert que l’InfoK no ha de ser exclusivament un programa informatiu sinó també formatiu?


Als nens, l’actualitat rigurosa els és relativament trascendent. Poden conèixer les dades, com per exemple els morts dels atemptats del mes passat, però no els serviran de gairebé res. El que es desprengui de l’actualitat és el que els pot resultar útil: què és l’islam? Què és el terrorisme? Qui el fa? On? Com es gestionen emocions que a priori ens semblen dolentes? Qui són els Mossos? Tota aquesta informació la poden mastegar bé i, tot i que no està estrictament vinculada als fets, els pot ser útil en actualitat que vindrà. Eines per entrar a raonar i crear-se una opinió pròpia, per créixer, en definitiva.



Laia Servera, directora i presentadora dels informatius per a infants InfoK / Sandra Lázaro



El dia 1 d’octubre, els periodistes de l’InfoK vau treballar?


Sí, però per als informatius de TV3. Vam decidir que no volíem grabar aquell dia per a l’InfoK, perquè aplicant la filosofia del programa ens hagués comportat anar a buscar nens que voldrien votar sí i d’altres que voldrien votar no, amb l’afegit que també hauríem de recollir els que estaven en contra de la votació, cosa que comportaria anar a casa seva. Això els posaria a tots a la palestra, i no volíem viure un altre cop l’experiència que vam patir a la Via Catalana, quan vam treure nens que expressaven opinions polítiques i van acabar a la portada d’un diari [El Mundo] a cara destapada i amb noms complets. No volíem que els nostres nens acabessin així. I anant en contra la filosofia de l’InfoK, vam prioritzar la seva seguretat. En el programa del dia 2, de fet, no hi havia nens expressant posicions.


Anava, de nou, de com gestionar el que havia passat.


Exacte, de com gestionar els fets i de com tractar paraules complicades que no entenen i que nosaltres els podem explicar, com per exemple la democràcia.


Parlaves que hi ha imatges que no es poden ensenyar, i tanmateix molts nens i nenes van veure nombrosos vídeos de l’aplicació de la violència per part de la policia. No canvia això el vostre plantejament?


Actuem igual. Sabem que quan ens miren ja venen distorsionats pel que han vist. El que hem de fer, precisament, és aclarir-los conceptes perquè el que han vist no els angoixi, no utilitzar les mateixes imatges que els poden haver generat por.


Com s’expliquen uns fets que polaritzen tant bona part de la societat? 


És difícil. Si la qüestió fos explicar com ho veuen els del i els del no en una situació, seria més senzill, però ho dificulta el fet que una de les postures anul·li el plantejament anterior. En qualsevol cas a l’InfoK sempre hem estat a favor d’escoltar, de consensuar i de la democràcia.


Em va sorprendre que al final del programa incoguéssiu les paraules de Gerard Piqué. Per què?


En primer lloc, perquè ens va agradar veure un jugador de futbol, home, plorant. Expressant emocions obertament. Com a concepte, ens va convèncer. A banda que a molts nens els agrada el futbol i el Barça. No era un tema prioritari, de fet va quedar al final com una anècdota, però sí que vam pensar que potser era un dels temes de què poden parlar els nens a l’hora del pati. I no podem ser aliens a la seva realitat.


Entrevista de Pau Rodríguez al Diari de l'Educació

e-Butlletí
El teu correu electrònic
octubre 2017
Dl.Dm.Dx.Dj.Dv.Ds.Dg.
1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031