facebook twitter

L'11 de març es van complir sis anys de l'accident nuclear de Fukushima-Daiichi, tan greu com el de Txernòbil, tot i que de característiques diferents. Aquest és l'anàlisi que en fan al web del Moviment Ibèric Antinuclear

11/04/2017

Avui, els nivells de radiació són 20 vegades superiors als permesos en les zones descontaminades i els abocaments d'aigua radioactiva que estan contaminant el mar segueixen fent inhabitable l'entorn de la central. Unes 50.000 persones s'han negat a tornar a casa davant la falta de garanties i els alts nivells de radioactivitat deixats en el terreny, rebutjant fins i tot les gratificacions de més de 6.000 euros que s'ofereixen per la tornada.


El cost de l'accident supera els 80.000 milions d'euros, duplicant el càlcul inicial del Govern japonès. Es calcula que caldrà gestionar més de 900.000 tones mètriques d'aigua radioactiva que es bomba del subsòl per reduir la contaminació. Els reactors 1, 2, 3 estan fosos, accedir al seu interior seria mortal en pocs segons a causa de les elevades dosis radioactives havent-se aconseguit el rècord de dosi mesura al reactor número 2 que va arribar als 650 Sv / h el dia 10 de febrer. De fet, els tres robots introduïts en el reactor per prendre imatges han estat destruïts per la radiació al cap d'hores.


En aquest estat de coses, sis anys després de l'accident no se sap ni com ni quan es podrà procedir a desmantellar els reactors, a falta d'una solució tècnica amb garanties es comença a considerar actuar com a Txernòbil. És a dir, renunciar al desmantellament i cobrir els reactors amb sarcòfags de formigó fins que la radioactivitat decaigui prou, el que pot passar en centenars d'anys.


El desastre nuclear de Fukushima al 2011 va demostrar que l'energia nuclear és massa perillosa, massa bruta i massa cara perquè es continuï fent servir. No es pot permetre que aquests desastres tornin a ocórrer. Durant els propers mesos els moviments antinuclears espanyols i portuguesos mostraran el seu rebuig a les renovacions dels permisos de les centrals nuclears, començant per la d'Almaraz, i l'obstinació de seguir endavant amb la reobertura de Garoña, el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) a Villar de Cañas (Conca) o la mina d'urani a Salamanca.


L'única raó per mantenir obert el parc nuclear més enllà dels 40 anys respon a l'interès de l'oligopoli elèctric de seguir incrementant els seus beneficis, sense importar el consegüent augment de la inseguretat i de la quantitat de residus a gestionar. Al mercat elèctric espanyol una gran central nuclear produeix al dia al voltant d'un milió d'euros de beneficis. La reobertura de Garoña seria un gran error: cal procedir al tancament ordenat de la resta de les centrals nuclears quan expirin els seus actuals permisos d'explotació, començant per la central d'Almaraz. És el pas previ necessari per trobar una forma de gestió dels residus radioactius d'alta activitat a través d'un debat públic. Tot el contrari del que ha succeït en l'adjudicació de l'MTC a Villar de Cañas.


Per això centenars de persones s'han reunit al voltant de tota la península ibèrica per mostrar que volem 'VIURE SENSE EL RISC NUCLEAR !!



Publicat a movimientoibericoantinuclear.com

e-Butlletí
El teu correu electrònic
agost 2017
Dl.Dm.Dx.Dj.Dv.Ds.Dg.
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031