facebook twitter

Segons Amnistia Internacional, els activistes socials i el dret a la informació són els més afectats per aquesta llei que calcula que ha implicat unes 34.000 sancions al 2016. Amnistia Internacional exigeix la seva modificació urgent perquè afecta de ple l'exercici dels drets de reunió pacífica, expressió i informació.

05/07/2017

L'informe "Espanya: els activistes socials i el dret a la informació, en el punt de mira" conclou que aquesta Llei s'està utilitzant contra l'activisme social i específicament contra activistes que defensen el dret a l'habitatge obstaculitzant el seu dret a expressar les seves reivindicacions de manera pacífica.



A més, aquesta Llei afecta el dret a la informació. Les limitacions a la distribució d'imatges d'autoritats o membres de les forces de seguretat que recull la LOSC estan impedint l'exercici del dret a la informació. Segons les estadístiques del Ministeri de l'Interior, de juliol a desembre de 2015 es van imposar 12 sancions per aquest motiu, quantitat que s'eleva fins a 32 durant 2016.



La por a rebre una sanció per culpa de l'àmplia discrecionalitat que la LOSC atorga als membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, s'està traduint en autocensura per als qui volen documentar les actuacions policials.



Una llei per desmobilitzar la ciutadania



Moltes persones han transmès a Amnistia Internacional que actualment és més complicat sortir al carrer a protestar i reclamar drets. La LOSC ha aconseguit emmordassar molta més gent de la que ha arribat a multar. "Les identificacions massives dutes a terme per la policia durant les manifestacions o concentracions, encara que després no acabin en multes, aconsegueixen que la gent normal i corrent es desmobilitzi davant la por de poder ser multats" comenta Sara López, una de les persones que ofereix assessoria jurídica a LegalSol.



Diverses persones també coincideixen a assenyalar que la dificultat intrínseca del procediment administratiu sancionador, la presumpció de veracitat de què gaudeix l'agent policial en aquest tipus de procediments, els costos afegits de l'assistència jurídica de lletrat i procurador en el cas de recórrer la multa davant els tribunals, el pagament de les taxes judicials, sumat a la pèrdua de la rebaixa en la quantitat de la sanció en cas de no pagar-la durant el període voluntari, aconsegueixen que al final s'opti per pagar la multa, encara que sigui una sanció pel legítim exercici de drets humans.



Arbitrarietat policial sense rendició de comptes



Més de 12.000 sancions de 2016 corresponen a la infracció prevista en l'article 36.6 de la LOSC que considera greu "la desobediència o la resistència a l'autoritat o als seus agents en l'exercici de les seves funcions, quan no siguin constitutives de delicte, així com la negativa a identificar-se a requeriment de l'autoritat o dels seus agents o l'al·legació de dades falses o inexactes en els processos d'identificació", i es castiga amb una multa la forquilla de la qual és de 601 fins als 30.000 euros. Algunes de les sancions s'han imposat en el context de manifestacions o actes de protesta, en els quals no hi ha hagut cap tipus d'incident violent o altercat, o en l'exercici de la llibertat d'expressió, o per exercir el dret d'informació.



D'altra banda, s'han imposat gairebé 19.500 sancions per "faltes de respecte o consideració el destinatari de la qual sigui un membre de les Forces i Cossos de Seguretat en l'exercici de les seves funcions de protecció de la seguretat". Més enllà del que pugui ser entès com  "una manca de respecte o consideració", la veritat és que aquest precepte atorga una gran discrecionalitat a l'agent de l'ordre, ja que la interpretació queda sota la seva consideració. Només el 2016, les faltes de respecte a l'autoritat han permès establir sancions amb un import que supera els 3 milions d'euros.



"Davant d'aquesta situació, el govern espanyol utilitza un mecanisme opac de supervisió de l'actuació policial que depèn del Ministeri de l'Interior i després informa a Nacions Unides que aquest mecanisme és independent sense ser-ho. L'augment dels poders de la policia sense rendició de comptes està sent perjudicial per al gaudi de drets. El govern ha de triar: o modifica aquesta Llei o segueix violant els drets humans", assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.



Modificació urgent d'aquesta llei



Amnistia Internacional ha obert una ciberacció per donar a conèixer casos com el de la periodista Cristina Fallaràs, multada recentment amb 601 euros per exercir el seu dret de reunió, fet que mostra que sancions com aquesta poden suposar una limitació desproporcionada i il·legítima del dret de reunió pacífica.



L'organització demana que es revisi la legislació reguladora del dret de reunió, i de protecció de la seguretat ciutadana; així com les seves polítiques i pràctiques, eliminant aquells articles que puguin limitar o interferir de manera desproporcionada en l'exercici de drets humans com la llibertat de reunió, expressió i informació, com per exemple la impossibilitat de la celebració de manifestacions espontànies,o les prohibicions genèriques per celebrar reunions en certs llocs.



A més és necessari incorporar mecanismes independents d'investigació i garanties efectives de supervisió i de rendició de comptes de l'activitat policial per evitar l'ús excessiu de la força o actuacions arbitràries de tots els Cossos i Forces de seguretat de l'Estat.


Informació extreta d'Amnistia Internacional Catalunya


Extret del web http://www.solidaries.org

e-Butlletí
El teu correu electrònic
octubre 2017
Dl.Dm.Dx.Dj.Dv.Ds.Dg.
1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031