facebook twitter

La distribució alimentària, cada cop més, està controlada per grans grups empresarials. A nivell estatal, l’esquema que es reprodueix arreu és la presència simultània de corporacions globals, grans empreses estatals i grups regionals. El sector està enormement condicionat per la valenciana Mercadona, que n’és la líder indiscutible, amb una quota de mercat del 25%. Article coproduït per Crític i Opcions

10/06/2019

Els catalans van destinar uns 15.000 milions d’euros a la compra d’aliments durant el 2017, una xifra que s’eleva als 100.000 si es posa al focus en el conjunt dels ciutadans de l’Estat espanyol. Cada llar catalana es gasta, de mitjana, 4.600 euros anuals en productes quotidians, és a dir en menjar, drogueria i perfumeria (el que es coneix per “gran consum”), segons un informe de la consultora Kantar World Panel. És un negoci milionari dominat, cada vegada més, per un nombre reduït de grans grups, que tenen un enorme poder. Paral·lelament, se’n qüestiona la sostenibilitat ambiental, com a conseqüència d’un funcionament globalitzat en què molts aliments recorren milers de quilòmetres abans d’arribar al supermercat.


Des de fa dècades s’ha anat accentuant la concentració empresarial dintre de la distribució alimentària. El sector primari és la principal víctima de les condicions que fixen les grans empreses de distribució. Recurrentment, organitzacions agràries en denuncien els abusos i que el preu que reben en origen pels seus productes no té res a veure amb el que paga el consumidor. Carles Mencos, responsable de polítiques de qualitat alimentària del sindicat Unió de Pagesos, exposa que “hi ha un abús de posició dominant de la gran distribució, que carrega tots els sobrecostos al productor. Estem cobrant el mateix que deu anys enrere, i en alguns productes fins i tot menys, quan els costos i el preu de venda final han crescut”. Mencos admet que la “venda de proximitat pot millorar els marges dels productors” si bé ara mateix aquest canal, tot i créixer, no pot absorbir el gruix de la producció. La mateixa Comissió Europea ha arribat a denunciar aquests abusos als productors. A més, el sector no acostuma a caracteritzar-se per oferir unes condicions laborals especialment bones.


El supermercat domina


A l’Estat espanyol, pràcticament la meitat dels aliments es compren a supermercats o autoserveis. En productes elaborats ja fa anys que són el canal més utilitzat, i en aliments frescos el 2017 van passar per primer cop al davant de les botigues tradicionals.


Juan Carlos Gázquez, professor de la Universitat d’Almeria i de la UOC i expert en consum i distribució, pronostica que en els propers anys el supermercat es mantindrà, amb diferència, com el principal canal de venda, si bé s’estabilitzarà, bàsicament perquè “a determinats llocs no hi caben més botigues. Hi ha una certa saturació després que moltes empreses hagin ‘infectat’ barris amb moltes tendes”. Segons dades de la publicació especialitzada Alimarket, al conjunt de l’Estat, el 2017 hi havia 21.553 supermercats oberts, un volum molt similar al dels dos anys precedents. Alguns experts parlen de bombolla, atès que hi ha 3,4 supermercats per cada 100.000 habitants, per damunt de la mitjana de la UE, que és de 2,6.


Mercadona, una líder amb mala imatge


“El que fa Mercadona condiciona la resta. Marca la pauta del que fa el sector”, opina l’expert en consum Juan Carlos Gázquez. La cadena valenciana és la líder indiscutible del sector a l’Estat espanyol –i a Catalunya. Segons el Kantar World Panel va acabar el 2018 amb una quota de mercat del 24,3% i triplica el seu principal seguidor, Carrefour.


Nascuda el 1977, en quatre dècades ha passat a moure’s en unes magnituds colossals: segons dades publicades al seu web, va tancar el 2018 amb una facturació de 24.305 milions. En aquell moment, sumava 85.800 treballadors i 1.636 botigues –més de 250 a Catalunya. Ja és una de les cinquanta principals empreses de distribució del món i aquest 2019 arrenca el seu procés d’internacionalització amb l’aterratge a Portugal.


Està controlada pel seu president i màxim accionista, Juan Roig, la tercera persona més rica de l’Estat, amb una fortuna de 4.500 milions segons Forbes. La cadena, que sempre ha fet bandera dels preus baixos, ha protagonitzat diversos escàndols sobretot per les condicions que exigeix als seus proveïdors –interproveïdors en la seva terminologia– i per la pressió a la que sotmet la plantilla. La Marea ha denunciat les condicions que la companyia fixa als seus proveïdors, amb marges de guanys extremadament ajustats i una dependència gairebé absoluta, així com una política de drets laborals qüestionable –i denunciada per sindicats com la CNT– amb elements com la pressió per evitar les baixes mèdiques o reduir-les al mínim de dies, o la imposició de clàusules del silenci a treballadors acomiadats.


Quota de mercat de la distribució a l’Estat espanyol


Quota de mercat. Distribució alimentària

Elaboració: Opcions. Font: Kantar World Panel. Dades del darrer trimestre del 2018.


Carrefour, Lidl, Auchan i Aldi, gegants globals

El grup francès Carrefour, creat el 1959, ocupa la segona posició a Espanya, amb una quota que supera el 8% del mercat. És un gegant global, el novè més gran del món l’any 2017 en el rànquing de Deloitte. Segons el seu web, té unes vendes superiors als 88.000 milions –9.609 a Espanya–, 12.300 botigues repartides en més de 30 països –més d’un miler a Espanya i més de 100 a Catalunya– i 374.000 treballadors (50.000 a l’Estat). Els seus principals accionistes són la família Moulin (Galeries Lafayette) i els fons d’inversió Blue Partners i Cervinia Europe, aquest darrer vinculat al multimilionari francès Bernard Arnault. El grup no passa per un bon moment, després de registrar unes pèrdues globals de més de 300 milions el 2017 i anunciar milers d’acomiadaments. Com a curiositat, Carrefour va impulsar el primer hipermercat de l’Estat, obert el 1973 al Prat de Llobregat amb l’ensenya Pryca. Ara n’hi ha més de 450.


Els altres gegants globals de la distribució amb una important presència física a l’Estat són Auchan, Lidl i Aldi. Aquests dos últims són de matriu alemanya i tenen supermercats de ‘discount’, és a dir, de preus baixos. Lidl forma part del Grup Schwarz, el quart més gran del món, amb unes 12.000 botigues en una trentena de països i uns 400.000 treballadors. A l’Estat va arribar-hi el 1994 i no deixa de guanyar-hi quota de mercat –ja supera el 4%. Actualment hi té més de 550 botigues, 13.500 treballadors i unes vendes de 3.500 milions. Aldi és el vuitè grup global de distribució alimentària, té prop de 300 botigues a l’Estat –una cinquantena al Principat– i una plantilla que supera les 3.500 persones. Per la seva banda, Auchan (Alcampo i Simply) és l’onzè grup alimentari mundial i el sisè a l’Estat, amb una quota de mercat de gairebé el 4% i amb una plantilla de més de 19.000 persones.


DIA, el grup en mans de fons i bancs globals que esprem les franquícies


El Grup DIA, que amb una quota del 7,3% completa el podi de la gran distribució a l’Estat espanyol, travessa una crisi enorme. Fundat el 1979 a Madrid i caracteritzat durant dècades pels preus baixos, avui viu un retrocés en les vendes, s’ha enfonsat a borsa i centenars de les seves tendes franquiciades han fet fallida. Amb presència a Espanya, Portugal, Argentina i Brasil –anys enrere havia tingut botigues a la Xina i França–, suma 6.101 establiments, uns 3.500 a Espanya –el que més en té– i uns 1.100 a Catalunya.


Les vendes van desplomar-se durant el 2018, quedant en prop de 7.300 milions, alhora que la companyia perdia quasi tot el valor a borsa. De capital bàsicament internacional –els principals accionistes són el fons LetterOne, del multimilionari rus Mikhaïl Fridman, altres fons globals com Bailie Gifford, Black Creek i BlackRock, i bancs d’inversió com Morgan Stanley i Goldman Sachs–, el grup, ja marcat pels sous baixos, planteja acomiadaments massius i els darrers anys moltes de les seves franquícies –suposen la meitat de les seves botigues– s’han queixat de les condicions que pateixen, afi rmant que “és impossible guanyar-hi diners”.


Eroski, una gran cooperativa allunyada de l’horitzontalitat


Sorgit el 1969 de la unió de deu cooperatives de consum i fi lial del gegant cooperatiu basc Mondragón, Eroski és un altre grup amb uns resultats que trontollen. Amb una quota a l’Estat del 5%, però líder al País Basc i amb una presència important a Catalunya arran a la compra el 2007 de Caprabo –hi té més de 300 botigues–, suma unes vendes de 5.505 milions, 1.651 establiments i prop de 34.000 treballadors propis, dels quals 10.000 són socis de la companyia. El 2017 va tornar a guanyar diners després d’una dècada de pèrdues, però arrossega un deute astronòmic.


Tot i els seu origen cooperativista, l’actual dimensió d’Eroski l’ha allunyat de les pràctiques d’horitzontalitat i participació d’aquest tipus de companyies. Per a Carlos Askunze, coordinador de la Red de Economía Alternativa y Solidaria (REAS) de Euskadi, “inicialment Eroski sí que mantenia un esperit cooperativista i intentava donar resposta a les necessitats de la població de la vall de Mondragón. Avui, però, amb la seva aposta per créixer ja no se la reconeix com una cooperativa de consum, a la pràctica no s’hi manté una participació real dels treballadors i encara menys dels consumidors i els espais de decisió i de gestió s’han separat de les bases”. Askunze també recorda les “denúncies” dels sindicats agraris per les condicions, i els preus baixos, que Eroski fi xa als “petits productors”. És a dir, les mateixes pràctiques que caracteritzen els grans grups del sector.


L’altre gran grup cooperatiu de distribució a l’Estat és el valencià Consum, amb més de 700 botigues –unes 180 a Catalunya–, unes vendes de 2.500 milions i prop de 14.400 treballadors (segons dades del seu web). El consell rector del grup està format per sis representants dels treballadors propietaris i sis dels socis consumidors. La mateixa composició té el consell rector d’Eroski.


Les vuit empreses de distribució organitzada que més facturen a l’Estat


Bon Preu, Condis i GM Foods, les tres principals empreses catalanes


Bon Preu, Condis i Miquel Alimentació –ara GM Foods– són els principals grups catalans del sector i tots tres han experimentat un fort creixement els darrers anys. El grup Bon Preu, amb seu a Les Masies de Voltregà (Osona), va tancar el 2018 amb unes vendes 1.347 milions, una plantilla de 7.352 persones i 182 establiments a Catalunya, on té una quota de superfície de venda superior al 8%, segons dades del seu web. La companyia ha viscut recentment un conflicte entre els dos propietaris, els germans Joan –el president– i Josep Font. Condis va tancar el 2017 amb una facturació de 866 milions –i un benefici de 9,5–, 537 botigues i una plantilla de 6.000 persones. Amb presència també a Madrid i Castella-la Manxa, el grup és propietat de la família Condal i va néixer el 1961 a Barcelona.


L’antiga Miquel Alimentació, anomenada GM Foods des de l’any passat, i amb seu a Vilamalla (Alt Empordà), és propietat del grup xinès Bright Food des del 2015. Amb presència estatal, té una setantena d’establiments majoristes i més de 600 supermercats –més de la meitat a Catalunya– amb marques com Suma, Pròxim i Spar. El 2017 va facturar 1.100 milions i té una plantilla d’unes 2.400 persones.


Alternatives molt diverses


Sorgides pràcticament al mateix temps, Ametller Origen i Veritas han experimentat un creixement important els darrers anys i ja acumulen desenes de botigues, amb models substancialment diferents dels grups descrits prèviament. Per a Juan Carlos Gázquez, “front el fenomen de l’estandarització dels grans grups, hi ha gent que busca alternatives i apareixen cadenes que s’adrecen a consumidors diferents”. Amb seu a Olèrdola (Alt Penedès), Ametller Origen va néixer el 2001, de la mà dels seus propietaris, els germans Josep i Jordi Ametller. Actualment compta amb 94 botigues –totes a Catalunya–, 1.650 treballadors i unes vendes de 162 milions el 2017. Sempre ha fet bandera de la integració vertical, és a dir, de controlar des dels camps –segons el seu web, gestiona directa o indirectament 1.500 hectàrees de cultiu, repartides entre Catalunya (280 ha), País Valencià (560 ha), Múrcia (350 ha) i Andalusia (800 ha)–, fins a la venda a la botiga, passant per la fabricació del producte.


Ara bé, ja fa uns quants anys que no utilitza el seu antic lema “sense intermediaris”, perquè també exerceix com a tal, amb productes provinents d’altres països. Des de l’àrea de comunicació del grup expliquen “que sempre serem transparents amb l’origen dels nostres productes”. Ara mateix al voltant del 70% de les fruites i verdures que venen són de producció pròpia, xifra que baixa al 55% en els plats elaborats. En més d’una ocasió, organitzacions agrícoles l’han criticat per vendre determinats productes per sota del preu de cost, acusació que ha estat replicada per l’empresa amb l’argument que és degut a la “superproducció” de les seves terres.


Veritas va néixer el 2002 a Barcelona, de la mà de Silvio Elias, el seu director general i fill d’una de les famílies fundadores de Caprabo. La cadena es distingeix perquè ven només productes amb certificació ecològica i va tancar el 2018 amb 63 establiments, 47 dels quals a Catalunya, si bé també té presència a les Illes, Andorra, País Basc, Andorra i Madrid. Amb una plantilla de 552 persones, el 2017 va facturar 70 milions, un 19% més que el 2016.


Anant clarament més enllà en l’aposta per la venda en un circuit curt hi ha els grups cooperatius formats per una central de compres per reduir costos i una xarxa pròpia de botigues. Dins aquest model n’hi ha que aposten pels productes ecològics i d’altres que no. El més gran a nivell estatal és el Grup Unide (acrònim d’Unió de de Detallistes Espanyols), sorgit el 1931 a Madrid i que els anys noranta absorbeix cooperatives de Salamanca, Càceres, Alacant, Las Palmas, Tenerife i Logronyo. Segons les dades que msotren al seu web, el grup té unes vendes anuals de 240 milions d’euros i té presència a tretze autonomies, no a Catalunya. A banda de tenir una dotzena de cash & carry per a professionals, Unide opera diversos supermercats, sota les marques Udaco, Gama, Maxcoop o la mateixa Unide.


Un model relativament similar, tot i que cenyit als productes ecològics, és Bioconsum. Creat el 1998, Bioconsum es presenta com “un grup de botigues d’herbodietètica i alimentació ecològica que des de 1998 col·laborem, compartim visions i experiències, sumem forces i aprofitem sinergies”. La central de compres agrupa una seixantena d’establiments, repartits entre Catalunya – sobretot–, el País Valencià i Múrcia. Una quinzena són de Molsa, una cooperativa de botigues d’alimentació ecològica que utilitza Bioconsum com a central de compres.


En un nivell més local hi ha multitud de grups i cooperatives de consum agroecològics que, en general, agrupen desenes d’unitats familiars i estableixen una relació directa amb el productor. En aquesta línia s’emmarca La eComarca, una xarxa de distribució de productes ecològics a grups de consum amb seu a Madrid. Treballa amb productors d’arreu de l’Estat.


Fonamentalment centrat a proveir botigues hi ha Hortec. Amb seu a Mercabarna, és una cooperativa creada el 1991 entre diversos pagesos que practicaven l’agricultura ecològica amb la finalitat de cobrir les necessitats de distribució de la seva producció. Núria Cantí, una de les seves gerents col·legiades, explica que actualment són 28 socis i que la producció pròpia suposa entre el 25 i el 30% del seu producte, en funció de si és hivern o estiu. La seva filosofia és anar de més a prop a més lluny i per ampliar la varietat del que ofereixen, si no tenen un producte entre els seus socis, primer el busquen entre pagesos col·laboradors a Catalunya, si no a d’altres punts de l’Estat i, finalment, a Europa.


“A tota la cadena busquem que el pagès rebi un bon preu, que se senti valorat”, comenta. En aquest sentit, recalca que els pagesos que hi col·laboren reben el “mateix tracte” que els que en són socis. Hortec no treballa amb supermercats, sinó amb petites botigues de proximitat. El gruix, al voltant del 70%, són de Catalunya, però també tenen clients a les Illes, Madrid, Andalusia, la costa cantàbrica –excepte el País Basc– o Galícia. Cantí reflexiona que els grans distribuïdors “tenen molt de poder” i “n’han abusat de cara al productor. S’ha espremut molt el pagès i això impedeix que molta gent s’hi pugui dedicar”. En aquest sentit, Hortec deixa clar que la seva filosofia “és produir per a les necessitats”. Un model radicalment diferent del que alimenta Mercadona, Carrefour, Lidl i qualsevol altre gegant de la distribució alimentària.


Aquest article ha estat publicat en paper al quadern 56 d’Opcions. Els nostres continguts són possibles gràcies a les persones que ens donen suport. Suma’t a la comunitat Opcions! Amb tu, podrem continuar impulsant el consum conscient.


 


El teu correu electrònic
juny 2019
Dl.Dm.Dx.Dj.Dv.Ds.Dg.

[Exposició] Les dones i el dret:
(Actual fins al 12 de juny a la planta -1 de la Facultat de Dret, Economia i Turisme.)

1

[Exposició] Les dones i el dret:
(Actual fins al 12 de juny a la planta -1 de la Facultat de Dret, Economia i Turisme.)

2

[Exposició] Les dones i el dret:
(Actual fins al 12 de juny a la planta -1 de la Facultat de Dret, Economia i Turisme.)

Assemblea mensual Coordinadora d'ONGD i aMS de Lleida:
(Dilluns 3 de juny a les 20:00 hores a les oficines de la CoordONGDLleida (c/ Dr. Combelles, 11, baixos))

3

[Exposició] Les dones i el dret:
(Actual fins al 12 de juny a la planta -1 de la Facultat de Dret, Economia i Turisme.)

[Xerrada Informativa] Objecció Fiscal a la Despesa Militar:
(Dimarts 4 de juny a les 19:00h a l'Ateneu Cooperatiu - La Baula (c/ del Nord, 4 de Lleida))

4

[Exposició] Les dones i el dret:
(Actual fins al 12 de juny a la planta -1 de la Facultat de Dret, Economia i Turisme.)

Curs Gestió emocions, creences i pensaments en l'acció voluntària:
(Dies 5, 12 i 19 de juny de 17:00 a 20:00 h a la Sala d'Actes del Casal d'Alpicat)

5

[Exposició] Les dones i el dret:
(Actual fins al 12 de juny a la planta -1 de la Facultat de Dret, Economia i Turisme.)

6

[Exposició] Les dones i el dret:
(Actual fins al 12 de juny a la planta -1 de la Facultat de Dret, Economia i Turisme.)

PONENT FEST: Fira d'Economia Social i Transformadora:
(Divendres 7 i dissabte 8 de juny al Turó de la Seu Vella de Lleida.)

7

[Exposició] Les dones i el dret:
(Actual fins al 12 de juny a la planta -1 de la Facultat de Dret, Economia i Turisme.)

PONENT FEST: Fira d'Economia Social i Transformadora:
(Divendres 7 i dissabte 8 de juny al Turó de la Seu Vella de Lleida.)

Homeless. El Musical social:
(Dissabte 8 de juny (fins al 16 de juny), a les 20h, al Teatre de l'Escorxador.)

8

[Exposició] Les dones i el dret:
(Actual fins al 12 de juny a la planta -1 de la Facultat de Dret, Economia i Turisme.)

Homeless. El Musical social:
(Dissabte 8 de juny (fins al 16 de juny), a les 20h, al Teatre de l'Escorxador.)

9

[Exposició] Les dones i el dret:
(Actual fins al 12 de juny a la planta -1 de la Facultat de Dret, Economia i Turisme.)

Homeless. El Musical social:
(Dissabte 8 de juny (fins al 16 de juny), a les 20h, al Teatre de l'Escorxador.)

10

[Exposició] Les dones i el dret:
(Actual fins al 12 de juny a la planta -1 de la Facultat de Dret, Economia i Turisme.)

Homeless. El Musical social:
(Dissabte 8 de juny (fins al 16 de juny), a les 20h, al Teatre de l'Escorxador.)

[Formació] Comunicació Cooperativa. Gestió de la Comunicació a la Cooperativa:
(Dimarts 11 de juny de 11:00 a 14:00h a les oficines de la Coordinadora d'ONGD i aMS de Lleida (c/ Dr. Combelles, 11, baixos))

11

[Exposició] Les dones i el dret:
(Actual fins al 12 de juny a la planta -1 de la Facultat de Dret, Economia i Turisme.)

Homeless. El Musical social:
(Dissabte 8 de juny (fins al 16 de juny), a les 20h, al Teatre de l'Escorxador.)

Curs Gestió emocions, creences i pensaments en l'acció voluntària:
(Dies 5, 12 i 19 de juny de 17:00 a 20:00 h a la Sala d'Actes del Casal d'Alpicat)

12

Homeless. El Musical social:
(Dissabte 8 de juny (fins al 16 de juny), a les 20h, al Teatre de l'Escorxador.)

13

Homeless. El Musical social:
(Dissabte 8 de juny (fins al 16 de juny), a les 20h, al Teatre de l'Escorxador.)

14

Homeless. El Musical social:
(Dissabte 8 de juny (fins al 16 de juny), a les 20h, al Teatre de l'Escorxador.)

Netegem la Timoneda d'Alfés:
(Dissabte 15 de juny, a les 9h a l'Aeròdrom d'Alfés)

15

Homeless. El Musical social:
(Dissabte 8 de juny (fins al 16 de juny), a les 20h, al Teatre de l'Escorxador.)

16
1718

Curs Gestió emocions, creences i pensaments en l'acció voluntària:
(Dies 5, 12 i 19 de juny de 17:00 a 20:00 h a la Sala d'Actes del Casal d'Alpicat)

19

Taller: Què podem(n) fer els homes per construir realitats feministes?:
(Dijous 20 de juny, a les 10:00h a la Biblioteca Anarquista Maria Rius)

Dia Mundial de les Persones Refugiades:
(Dijous 20 de juny, de 18.30h a 21h, a la Plaça Sant Joan de Lleida)

20
212223
24252627282930