facebook twitter

Josep Manel Busqueta és pastisser i economista, i actualment forma part de l’equip tècnic de Ponent Coopera, l’Ateneu Cooperatiu de les terres de Lleida, una eina de foment i promoció de l’Economia Social i Solidària en el marc de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya. Entrevista feta per Aguait.cat

13/05/2019

Josep Manel forma part també del Seminari d’Economia Crítica Taifa, col·lectiu format per fomentar el pensament econòmic crític, i ha escrit i col·laborat a diverses publicacions, entre elles «L’hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada» (2013) i «Sobiranies. Una proposta contra el capitalisme» (2017).


Què és el cooperativisme i quina és la seva relació amb l’economia social i solidària?


El cooperativisme és un moviment internacional que el que pretén és generar unes condicions econòmiques i socials, en la població que participa en aquest moviment, que asseguri una vida més digna tant en l’àmbit productiu com en l’àmbit col·lectiu, pel que fa a condicions de vida. Es plasma des d’una possibilitat de desenvolupar instruments productius, que serien les cooperatives, que funcionen regits pels principis de l’Aliança Cooperativa Internacional que el que venen assegurar són uns valors de funcionament basats en la democràcia, la justícia social i el respecte cap al territori i la intercooperació, per aconseguir els objectius de millora de les condicions laborals i de vida dels treballadors i les treballadores.


Existeix qualque sector de l’economia que no es pugui cooperativitzar?


No, jo crec que a tots els sectors pot operar la fórmula cooperativa com a fórmula de producció. El que si és cert és que, almenys des de la meva perspectiva, a banda de la fórmula cooperativa com a tal, que nosaltres funcionem en entitats en les quals també existeix l’economia pública, l’estatal, pot servir per reforçar, per combinar-se, amb el que són les estratègies cooperatives en diferents sectors.


I quines serien les principals eines des d’un govern per afavorir el cooperativisme?


La llei. Al final els governs el que poden fer és legislar a favor de que determinades activitats econòmiques a la societat es desenvolupin prioritàriament amb aquestes formules empresarials. Al mateix temps es pot prioritzar que aquestes formules empresarials puguin tenir una sèrie de suports públics o de facilitats per adequar i per millorar el seu funcionament o la seva creació.


Hi ha la llei d’economia social a escala espanyola i ara a Catalunya fa alguns mesos es deia que es faria una llei d’economia social. Hi havia una crítica que es volia fer una economia social però no era solidària, no hi havia aquest marc…


Això forma part del procés de debat que hi ha en aquests moments i no hi ha una sola lectura del que ha de ser l’economia social. Hi ha gent que posa més èmfasis o accentua determinats aspectes i d’altres persones que n’accentuen altres. En bona mesura estam immerses en el debat sobre la nova llei d’economia social que per moltes de nosaltres té un sentit, sobretot en aquesta vessant solidària, des de la perspectiva que ha de ser una eina de transformació social important, una estratègia econòmica de transformació.


Existeix qualque límit per al cooperativisme dins l’estat espanyol?


Està clar que el cooperativisme és un procés, un projecte, una forma d’entendre l’economia que té diferents desenvolupaments en l’àmbit europeu. En el cas català ha sigut un dels elements propis de la idiosincràsia econòmica, no s’entendria tot el que és el sector primari a Catalunya sense la força del cooperativisme, el Principat sempre ha sigut un laboratori del cooperativisme. Em sembla que a l’estat espanyol podríem veure casos similars, al País Basc o a Andalusia per exemple. L’economia cooperativa és un dels trets característics que en bona mesura mostren el caràcter suggerent del que ha sigut la gestió d’estratègies productives a Catalunya. Fins i tot hi ha l’anècdota que el cooperativisme iugoslau basat en la comuna, que va ser un desenvolupament del projecte de república federal iugoslava de Josip Broz Tito, es va inspirar en el model del cooperativisme català. Tito va ser un membre de les brigades internacionals, va conèixer com funcionava l’economia a Catalunya i el paper que jugaven les cooperatives quant a desenvolupament i pel que fa a l’empoderament de les treballadores i ho va voler aplicar en el cas de Iugoslàvia.


Si aconseguíssim un major pes de les cooperatives en relació amb les empreses privades de la nostra economia quina seria la millor opció d’articulació amb la Unió Europea i altres agents exteriors?


És una pregunta molt complexe. El que jo penso és que sobretot les cooperatives des d’aquest vessant d’economia social i solidària tenen un sentit de ser cooperatives, de ser projectes econòmics, quan estan arrelades al territori i ajuden al desenvolupament d’aquest territori. Una cooperativa no té un sentit de convertir-se en una empresa exportadora que ha de competir en el mercat internacional. Les cooperatives de treball tenen, per definició, com a objectiu el fet de garantir el lloc de treball dels cooperativistes i això es fa amb tota una sèrie de valors que representen el desenvolupament territorial i el desenvolupament, en bona mesura, del que són projectes d’economia a petita escala. En l’àmbit del capitalisme significa que moltes cooperatives han de créixer? Bé, de fet és un debat que està per acabar de definir fins a on es pot créixer amb la fórmula cooperativa.


Des de la meva perspectiva el que acaba proposant el model cooperativista és un model antagònic al qual representa el model del mercat únic o de l’euro. Al final, el projecte de l’euro sobretot ha tingut com a objectiu, i com a resultat, un procés de concentració de l’economia europea, aprofitant les economies d’escala, en la zona central. El model cooperativista el que plantejaria és un procés de descentralització, un procés d’ubicació dels projectes productius en el territori intentant incorporar a les persones major qualitat de vida i intentant que els projectes també siguin útils per al desenvolupament territorial.


Després del silenci de la Unió Europea en relació amb el judici dels presos polítics catalans existeix qualque tipus d’oportunitat per fer trontollar l’estratègia repressora de l’estat espanyol?

No hi ha hagut un silenci, el que hi ha hagut és un posicionament a favor de l’estat espanyol. Si hi hagués hagut un silenci s’hagués plantejat que hi havia una situació d’equidistància que no s’ha produït. El problema és que la Unió Europea ha mostrat el seu paper absolutament favorable o de recolzament fins i tot al que és l’estratègia repressora de l’Estat. Al final s’ha considerat que el fet català o el problema polític català és un problema intern de l’estat espanyol i que a la Unió Europea li toca, acceptant la seva component estatalista, defensar els interessos dels estats dedins aquest projecte europeu i, per tant, els interessos de l’estat espanyol.


Cosa, per altra banda, tampoc gens estranya. En el projecte fallit de constitució europea ja s’identificava clarament que la Unió Europea sempre vetllaria i estaria disposada a donar suport als estats membres en qualsevol procés de secessió o fractura interna. La Unió Europea ha actuat com moltes persones ja sabíem d’antuvi que actuaria, no ha sigut cap sorpresa. A partir d’aquí el que pugui passar en aquests moments com element de desestabilització o el que pugi representar el judici… Clar, el judici al final és una opereta en la que s’està intentant jutjar persones per no haver fet res. És una mena de situació bastant, si no fos pel drama personal que representa, còmica en la que s’està intentant posar damunt la taula que hi ha hagut rebel·lió, que hi ha hagut desordres, que hi ha hagut violència en uns processos que han vist milers de persones, que han vist les imatges i que ningú entén com es pot estar plantejant això. És un procés que segurament s’aguanta en l’entramat judicial espanyol, però quan això s’intenta posar negre sobre blanc no s’aguanta per enlloc. A mi em sembla que estem assistint a la capacitat repressiva d’un estat i veurem fins a quin punt això pot fer despertar la mentalitat democràtica o democratitzadora de la societat espanyola i fins a quin punt la repressió no és un element de bloqueig, de neutralització, també de la lluita política a Catalunya per avançar en el dret a l’autodeterminació. És evident que la repressió infligida per l’estat espanyol te una voluntat exemplificadora.


Veim el que ha passat a Veneçuela, el que passa a Catalunya i els posicionaments de la Unió Europea al respecte, l’economia capitalista, afavorint lobbies, participa en aquestes decisions?


Hi ha una lectura que és evident i que constata el projecte del què és la Unió Europea. Va créixer amb una retòrica de defensa dels Drets Humans i com un espai de pau, però finalment ha sigut el projecte del capital europeu, sobretot del capital financer. Tot el relacionat amb els Drets Humans ha sigut un projecte que ha tingut mancances. Ho podem veure en el passat a la guerra dels Balcans o en el present amb el drama de les persones refugiades.


La Unió Europea actua segons el que no diuen, però sí el que volen fer i el que fan. És obvi que és el projecte de l’Europa del capital. En el cas de Veneçuela és així, la Unió Europea ha acceptat posicionar-se a favor de les elits i els grans projectes capitalistes embrutant els processos democràtics, no respectant la seva constitucionalitat ni el seu dret intern.


En el cas català fa el mateix, reforçant l’estratègia de l’estat espanyol, que és un estat servil i un alumne privilegiat al que la UE planteja. Si la UE diu que s’ha d’anar a bombardejar un país en nom de l’OTAN, l’estat espanyol és el primer que obeeix. Quan la UE planteja, a través de les seves institucions econòmiques, que s’han de gestionar les societats amb l’austerocràcia, l’estat espanyol és dels que millor ho ha fet a través de la Constitució amb la reforma de l’article 135. No tenim cap indici per pensar que la UE es posicionarà d’una manera contrària a l’estat espanyol, tant per la naturalesa del projecte europeu com perquè l’estat espanyol està essent un fidel membre d’aquest club d’estats al servei del capital financer i productiu.


Entrevista publicada a Aguait.cat. Podeu seguir llegint l'entrevista en aquest link


 


El teu correu electrònic
juliol 2019
Dl.Dm.Dx.Dj.Dv.Ds.Dg.

Assemblea mensual Coordinadora d'ONGD i aMS de Lleida:
(Dilluns 1 de juliol a les 20:00 hores a les oficines de la CoordONGDLleida (c/ Dr. Combelles, 11, baixos))

1
2

Activitats en motiu del dia 28 de juny, dia de l'alliberament LGTBIQ+:
(3, 6, 9 i 12 de juliol a diversos llocs)

3

Activitats en motiu del dia 28 de juny, dia de l'alliberament LGTBIQ+:
(3, 6, 9 i 12 de juliol a diversos llocs)

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

4

Activitats en motiu del dia 28 de juny, dia de l'alliberament LGTBIQ+:
(3, 6, 9 i 12 de juliol a diversos llocs)

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

5

Activitats en motiu del dia 28 de juny, dia de l'alliberament LGTBIQ+:
(3, 6, 9 i 12 de juliol a diversos llocs)

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

6

Activitats en motiu del dia 28 de juny, dia de l'alliberament LGTBIQ+:
(3, 6, 9 i 12 de juliol a diversos llocs)

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

7

Activitats en motiu del dia 28 de juny, dia de l'alliberament LGTBIQ+:
(3, 6, 9 i 12 de juliol a diversos llocs)

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

8

Activitats en motiu del dia 28 de juny, dia de l'alliberament LGTBIQ+:
(3, 6, 9 i 12 de juliol a diversos llocs)

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

9

Activitats en motiu del dia 28 de juny, dia de l'alliberament LGTBIQ+:
(3, 6, 9 i 12 de juliol a diversos llocs)

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

Joves Defensores de la Mediterrània. Xerrada debat amb activistes palestines i sahrauís.:
(Dimecres 10 dejuliol a les 21:00h al bar de les piscines de Castelldans)

10

Activitats en motiu del dia 28 de juny, dia de l'alliberament LGTBIQ+:
(3, 6, 9 i 12 de juliol a diversos llocs)

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

11

Activitats en motiu del dia 28 de juny, dia de l'alliberament LGTBIQ+:
(3, 6, 9 i 12 de juliol a diversos llocs)

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

L'Economia Social i Solidària: una mirada estratègica des del municipalisme.:
(Divendres 12 de juliol de 9:00 a 13:00 h al Viver d'Empreses de Tàrrega (Fàbrica Trepat))

12

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

13

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

14

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

15

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

16

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

17

[Oferta Feina] Tèc. en Sensibilització i Comunicació per al Desenvolupament:
(Data límit per admetre sol·licituds: dijous 18 de juliol de 2019 | Enviar el Curriculum Vitae i Carta de motivació a: participa@coordinadora-ongd-lleida.cat i indicar en l’assumpte: Oferta CoordONGDLleida)

18
192021
222324

[Teatre] Perfectament imperfectes:
(Dijous 25 de juliol a les 20:00h a l'Espai 3-Teatre Municipal Julieta Agustí (Pl. de l'Hort de Sta. Tereseta, 1 de Lleida))

25
26

Festa Intercultural Infantil:
(Dissabte 27 de juliol, a les 17:30, al Barri de Balafia)

27
28
29

Cinefòrum. "Placer femenino: cinco culturas, cinco mujeres, una historia":
(Dimarts 30 de juliol a les 20:00h a Screen Box Funatic (Carrer de Pi i Margall, 26 Lleida))

30
31